El dijous 22 d’octubre, en motiu de la inauguració del curs 2015-2016 i dins del programa d’Escoles Verdes del Centre, va tenir lloc una xerrada sobre el tema següent: “La sobirania alimentària a Catalunya”, a càrrec de Pep Tuson Valls, enginyer agrònom i membre de l’Associació d’Agricultura Ecològica l’Era. L’acte es va realitzar a la Sala d’Actes de l’Institut Lluís de Peguera. Passem tot seguit a fer-ne una síntesi.

Davant de la pregunta de si Catalunya té capacitat per ser sobirana des d’un punt de vista alimentari, Pep Tuson va fer un estudi sobre quin percentatge d’autoabastiment podria assolir el país per als diferents productes alimentaris i va aprofundir en la relació entre el consum d’aliments i la producció. La conferència es va centrar, doncs, en l’exposició de les línies principals del seu estudi. La seva ponència va tenir dos apartats ben diferenciats:

1-La situació actual a Catalunya a nivell de dieta, superfície cultivada, producció i consum d’aliments.

2-Proposta: dieta saludable, agricultura diversificada, ecològica i de secà i l’autoproveïment.

1-La situació actual.

La dieta mitjana a Catalunya és molt desequilibrada. Es consumeix un excés de proteïna i de greixos saturats i, en canvi, és baix el consum de cereals, d’hortalisses, de fruits secs (llavors) i molt baix el consum de lleguminoses. Un excés d’aliments d’origen animal (carn, peix, ous, llet…) en la dieta provoquen altes taxes de colesterol.

Superfície cultivada i produccions. Del total de cultius herbacis, els conreus de cereals ocupen el 83% al secà i el 68% al regadiu, mentre que les lleguminoses ocupen tan sols un 0’5%. Per tant, hi ha un predomini del monocultiu. Del total de la superfície cultivada, el 31% de les terres disposen de reg. La importància del regadiu i el pes de la ramaderia fa que el consum d’aigua sigui molt alt. Els conreus mediterranis de secà: cereals, lleguminoses, ametller, vinya i olivera estan adaptats al clima i no en justifiquen el regatge.

L’agricultura es caracteritza pel predomini del conreu intensiu, l’especialització, el monocultiu, el consum enorme d’aigua, l’ús d’adobs, pesticides sintètics, llavors seleccionades…, en definitiva, unes  pràctiques intensives que fan disminuir la fertilitat del sòl i n’augmenten la contaminació.

La producció i el consum d’aliments. La relació entre producció i consum és desequilibrada en tots els grups d’aliments. Pel que fa referència als cereals, la producció és excedentària en relació al consum humà. Una part de la producció es destina a l’alimentació de la ramaderia intensiva. Quant a les lleguminoses, malgrat que el seu consum és baix, la producció és insuficient i cal importar-ne, sobretot per a l’alimentació del bestiar. D’aliments animals (ous, carn, llet) se’n produeix més del doble del que es consumeix. Una gran part de la producció de carn (1M de tones), sobretot la de porc, s’exporta. La ramaderia està sobredimensionada i comporta la necessitat d’importar molts cereals, atès que la superfície de cultiu de Catalunya no pot atendre les necessitats alimentàries de la ramaderia. El bestiar es cria aquí i aquí es queden els excrements, amb la contaminació que se’n segueix. A nivell d’hortalisses, la producció sols cobreix la meitat del consum i, per tant, se n’han d’importar ( 0’4M de tones). Quant a la fruita fresca hi ha un excedent de producció, se n’exporten 0’8 M de tones, però se n’importen 0’5 M de tones.

Del que hem dit se’n dedueix que estem molt lluny de la sobirania alimentària. Per altra part, cal tenir en compte que en l’alimentació humana l’aportació de proteïnes d’origen animal comporta una gran superfície de conreu per poder fabricar els pinsos per als animals. Tuson constata que els cereals i lleguminoses podrien destinar-se directament a l’alimentació de les persones i es reduiria ostensiblement el malbaratament de recursos.

2-Proposta.

Una dieta saludable. El ponent, en el seu estudi, proposa una dieta molt diferent a l’actual, en què els criteris que té en compte són: la salut, l’equilibri i diversitat dels seus components, l’origen ecològic dels aliments, la possibilitat de cultivar-los en secà i en les condicions de clima i sòl de Catalunya. La dieta està pensada per a una persona adulta d’entre 20 i 65 anys i, en comparació amb la dieta actual, té les característiques següents: augmenta la ració de cereals, que han de ser integrals, incrementa molt la ració de lleguminoses (integrals), disminueix la ració d’aliments d’origen animal i la de fruita (fresca o seca) i augmenta la ració de llavors (ametlla, avellana…). Els cereals integrals, les lleguminoses i les hortalisses constitueixen la base de la dieta saludable proposada.

Estableix unes racions diàries que al generalitzar-les li serviran de base per calcular la superfície de terra necessària per obtenir la quantitat d’aliments necessaris per a tota la població del país.

Una agricultura diversificada, ecològica i de secà. La seva proposta es basa en els principis següents:

-Predomini de la producció d’aliments vegetals. Gran diversificació de conreus.

-Parteix de terres i rendiments de secà, no perquè exclogui el regadiu, sinó perquè calcula la superfície necessària en les condicions menys productives.

-Aplicar els sistema de cultiu ecològic.

L’aprovisionament és possible. Una vegada calculada la quantitat anual d’aliments per persona adulta té en compta las variable del rendiment anual mitjà per hectàrea a Catalunya en secà. I arriba a la conclusió que amb una superfície de 857.250 hectàrees seria possible obtenir quasi tots els aliments que necessitarien els set milions i mig d’habitants de Catalunya, fins i tot si tota la superfície fos de secà.

Actualment la superfície cultivada de Catalunya és de 841.830 hectàrees, per tant, disposa d’un 98% de la superfície necessària per l’autoabastiment de la població catalana, partint de càlculs de secà que és menys productiu. Ara bé, com que actualment la superfície de regadiu és del 31% ( 264.462 hectàrees) la producció que s’obtindria fóra molt superior, atès que el regadiu és més productiu. Per altra part, hi ha prop de 130.000 hectàrees de prats, pastures i erms i més de 1’9 milions d’hectàrees de boscos i bosquines, algunes de les quals ja es pasturen i altres es podrien pasturar, la qual cosa permetria el manteniment d’una ramaderia de boví, oví i cabrum, amb un complement de fenc. Sols el porcí, l’aviram i els remugants de producció lletera requeriria producció de conreus. Les conseqüències serien:

-Una reducció important de la ramaderia intensiva. Es prioritzaria la cria extensiva d’animals.

-Es reduirien dràsticament les importacions de cereals i lleguminoses per alimentar el bestiar. Disminuirien molt les exportacions de carn i es reduirien les despeses d’energia i transport.

-Quant als regadius, es racionalitzaria el consum d’aigua.

-La gran diversificació dels cultius propis del cultiu ecològic permetria introduir rotacions, repartir el risc per causa de la sequera i distribuir el treball d’una forma més homogènia al llarg de l’any.

Conclusió:

-L’autoproveïment d’aliment a Catalunya és possible. Com que hi ha marge d’excedents, es podrien importar aquells productes forans amb unes qualitats especials.

-L’alimentació saludable és un fet important,  vital i d’interès públic.

-L’agricultura és una activitat bàsica de producció d’aliments i no hauria d’estar a mercè dels interessos especulatius i de tècniques contràries a la salut.

                         M. Alba Oliveras ( Comissió Escoles Verdes i Solidaritat)